Avui hem fet l'activitat pràctica de la teoría sobre la mida, el pes i el color de l'ultim dia.
Ha estat interessant ja que realment fins que no m'han plantejat la pregunta " perquè passa?" no m'he parat a reflexionar sobre el tema. La veritat es que no a estat fàcil explicar-me, sembla que ho saps però realment quan intentes reproduir-ho veus que no tens tant clars els continguts, que potser no estan tant assimilats com creies al principi. I desprès de reflexionar t'adones que al fer aquests treball de intentar pensar i argumentar les causes i conseqüències de quelcom és quan aprofundeixes i assimiles realment el coneixement de manera significativa.
Aixó no nomès passa a la vida estudiantil sinó també a la vida de totes les persones. Sempre es diu que quan arribes al 40 passes per una crisis on mires tot el que has fet i moltes vegades et sents insatisfet o decepcionatperquè veus que no has aconseguit tot el que volies i creus que has perdut el temps. Doncs jo crec que en realitat el que passa es que vivim el dia a dia sense prendre consciencia del que fem. Si ens paréssim a pensar i a reflexionar cada dia abans d'anar a dormir, per exemple, veuríem que fem un munt de coses i que no ens adonem, que cada dia aprenen coses noves i no som conscients d'aquest aprenentatge. Poder hauríem d'aprendre a reflexionar, potser hauríem d'aprendre a dedicar una petita part del nostre temps a analitzar la nostra vida per treure'n profit i per adonar-nos de lo increïblement meravellosa que pot ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada